Hic Sunt Leones
Còmics, cine, llibres, música i altres detritus. Aquest és el blog de l'escriptor Marc Pastor. Ha publicat "Montecristo" (2007), novel·la d'aventures bèl·liques sobre uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s'enfronten a Himmler. Va guanyar el I Premi Crims de Tinta amb "La mala dona" (2008), novel·la traduïda al castellà, a l'italià i a l'alemany. També té un blog amb contingut molt interessant però que no pensa actualitzar més, encara que us agraïrà que el visiteu: Marc's Works A més, és simpàtic, porta barba a l'hivern i parla en tercera persona quan es refereix a ell mateix en un blog.
  • hum0r
  • nmlss
  • listo
  • fringeinsider
  • versionsubtitulada
  • travelhighlights
  • blackandwtf
  • dandoporculo
  • graphiceverywhere
  • lamarquesa
  • rosercabre
  • hevist
  • hydrahyde
  • tumblex
  • zombify
  • staff
  • fluzo
  • gorkalimotxo
  • valentisanjuan
  • cuatrecases
  • mentider
  • scrotify
  • jordigarcia
  • andreubuenafuente
  • cristobalzamora
  • victorcorreal
  • miquelpuig
  • niudelagarsa
  • suranpu
  • zombieminds
niudelagarsa:

“Constel·lació d’atzar: un encàrrec literari”.
Inauguració: dijous 21 a les 20h / Visites: del 21 de gener al 4 de febrer a l’Espai Barra de Ferro, obert de dimarts a dissabte de 16 a 20h (carrer Barra de Ferro 2, <M> Jaume I). 
Inspiració, encàrrec, daimon, limitacions, error… Les formes en què el procés creatiu avança són moltes i variades. Sovint, l’atzar hi juga un paper rellevant i les obres adopten trets que els autors no han escollit o, ni tan sols, previst.
“Constel·lació d’atzar” busca la síntesi d’una peça literària de laboratori definida, en els primers passos, per un sistema d’aleatorietat. L’experiment s’encarrega a un escriptor que ha d’assumir dues condicions:

Treballarà (i viurà) a l’Espai Barra de Ferro els dies que dura el projecte. Per a fer més còmoda l’estança es recrearà el seu espai de treball i dormitori habitual.
Bona part dels materials de treball (anècdotes, cites, opinions, records, etc) es decidiran mitjançant un generador d’atzar, que consisteix en una sèrie de 169 (13×13) preguntes amagades, cada una d’elles, a dintre d’una Galeta de la Fortuna. Els visitants de la inauguració estan convidats a tastar-les i respondre la pregunta que contenen.

A partir d’aquí s’espera que l’escriptor trobi la manera de connectar, o integrar en un text coherent, la informació fortuita que el generador d’atzar ha donat, tot combinant-la amb el seu bagatge personal. Llibertat personal + Directrius externes + Atzar.

niudelagarsa:

Constel·lació d’atzar: un encàrrec literari”.

Inauguració: dijous 21 a les 20h / Visites: del 21 de gener al 4 de febrer a l’Espai Barra de Ferro, obert de dimarts a dissabte de 16 a 20h (carrer Barra de Ferro 2, <M> Jaume I).

Inspiració, encàrrec, daimon, limitacions, error… Les formes en què el procés creatiu avança són moltes i variades. Sovint, l’atzar hi juga un paper rellevant i les obres adopten trets que els autors no han escollit o, ni tan sols, previst.

“Constel·lació d’atzar” busca la síntesi d’una peça literària de laboratori definida, en els primers passos, per un sistema d’aleatorietat. L’experiment s’encarrega a un escriptor que ha d’assumir dues condicions:

  1. Treballarà (i viurà) a l’Espai Barra de Ferro els dies que dura el projecte. Per a fer més còmoda l’estança es recrearà el seu espai de treball i dormitori habitual.
  2. Bona part dels materials de treball (anècdotes, cites, opinions, records, etc) es decidiran mitjançant un generador d’atzar, que consisteix en una sèrie de 169 (13×13) preguntes amagades, cada una d’elles, a dintre d’una Galeta de la Fortuna. Els visitants de la inauguració estan convidats a tastar-les i respondre la pregunta que contenen.

A partir d’aquí s’espera que l’escriptor trobi la manera de connectar, o integrar en un text coherent, la informació fortuita que el generador d’atzar ha donat, tot combinant-la amb el seu bagatge personal. Llibertat personal + Directrius externes + Atzar.

Víctor García Tur torna a brillar amb L&#8217;obra selecta de Madeleine Sternebild i l&#8217;arrodoneix amb aquesta reflexió.
La literatura com la màquina del temps perfecta.

(De fet, he tornat al passat per canviar un error ortogràfic que vaig cometre en escriure el post. Per a qui existeix, això? ja no en queda senyal, ja no hi ha rastre, he canviat el temps i ningú més no ho sabrà; si algú ho va llegir i se&#8217;n recorda, pensarà que és un engany de la seva memòria)

Víctor García Tur torna a brillar amb L’obra selecta de Madeleine Sternebild i l’arrodoneix amb aquesta reflexió.

La literatura com la màquina del temps perfecta.

(De fet, he tornat al passat per canviar un error ortogràfic que vaig cometre en escriure el post. Per a qui existeix, això? ja no en queda senyal, ja no hi ha rastre, he canviat el temps i ningú més no ho sabrà; si algú ho va llegir i se’n recorda, pensarà que és un engany de la seva memòria)