Hic Sunt Leones
Còmics, cine, llibres, música i altres detritus. Aquest és el blog de l'escriptor Marc Pastor. Ha publicat "Montecristo" (2007), novel·la d'aventures bèl·liques sobre uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s'enfronten a Himmler. Va guanyar el I Premi Crims de Tinta amb "La mala dona" (2008), novel·la traduïda al castellà, a l'italià i a l'alemany. També té un blog amb contingut molt interessant però que no pensa actualitzar més, encara que us agraïrà que el visiteu: Marc's Works A més, és simpàtic, porta barba a l'hivern i parla en tercera persona quan es refereix a ell mateix en un blog.
  • hum0r
  • nmlss
  • listo
  • fringeinsider
  • versionsubtitulada
  • travelhighlights
  • blackandwtf
  • dandoporculo
  • graphiceverywhere
  • lamarquesa
  • rosercabre
  • hevist
  • hydrahyde
  • tumblex
  • zombify
  • staff
  • fluzo
  • gorkalimotxo
  • valentisanjuan
  • cuatrecases
  • mentider
  • scrotify
  • jordigarcia
  • andreubuenafuente
  • cristobalzamora
  • victorcorreal
  • miquelpuig
  • niudelagarsa
  • suranpu
  • zombieminds

Ser o estar, microrelat vital

Nou Barris

En el meu descàrrec, he de dir que no sabia que l’entrevista s’enregistrava en video fins que no vaig veure la càmera, estava molt espès i hi havia massa soroll a la Bodega Eduardo on ho vam gravar (i la gent mirava com dient què diu aquest paio?)

Olot Negre, avui, abans del clàssic

DEBAT SOBRE ‘CRIMS RURALS’ Can Trincheria. Sant Esteve, 29. Olot (Garrotxa). A les 19.30 hores.

Foto: DANNY CAMINAL

CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Marc Pastor (Barcelona, 1977) treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Per la seva faceta d’escriptor de novel·les negres i de criminòleg, avui participa en el debat que convoca Olot Negre sobre casos de criminals catalans en l’àmbit rural. L’acompanyen Sebastià Bennassar, Albert Vilaró, Josep Torrent i Jordi Cervera.

–¿Què és un policia científic?
–Un CSI. Ens ocupem d’inspeccions oculars al lloc del delicte, de la recerca d’indicis, dels informes pericials, de la comparativa d’empremtes, de les anàlisis i de la documentoscòpia. La meva especialització són les empremtes i els retrats robots. De feina mai en falta.


–¿És versemblant la sèrie CSI?
–En la ficció tot sembla més fàcil. Fins i tot de les mirades en treuen ADN.


–¿Quina mena d’assassinat és el més habitual a Catalunya?
–El de parentiu, sigui per violència domèstica o per venjança. L’assassí acostuma a ser algú pròxim.


–¿Què diferencia el crim rural?
—Que és menys mediàtic. A la ciutat de seguida se’n fan ressò. Encara que arran de la matança de Puerto Urraco prolifera la creença que el crim rural és més violent. Només canvia el context, les persones no depenen del lloc, sinó de les motivacions i de les actituds.


–¿Existeix l’assassinat perfecte?
–Si és així, no hi ha ni cos ni autor.


–¿Com compagina la seva tasca científica amb la literària?
—El meu treball m’estimula per escriure. M’agrada observar com actuen les persones en situacions extremes. Això és molt literari.


–¿Qualsevol persona pot matar?
–No. Encara que l’ésser més pacífic pot matar i el més impulsiu ser-ne incapaç. El que m’atrau del comportament humà és que és imprevisible.


–¿Han canviat els assassins?
–En el fons, gens ni mica. Un crim és un crim. Però avui els assassins tenen accés a més informació i a més mobilitat.


–També la policia disposa de més mitjans.
–¡Afortunadament! La informàtica i l’ADN són uns grans avanços. Les videogravacions també hi ajuden molt. Avui els investigadors estan preparats i mostren molt d’entusiasme.


–¿Catalunya és segura?
–Moltíssim. Els carteristes són una plaga, però el nombre d’homicidis és baix i l’índex de resolució és altíssim, per sobre del 90%.


DEBAT SOBRE ‘CRIMS RURALS’ Can Trincheria. Sant Esteve, 29. Olot (Garrotxa)
19.30

Olot Negre, Taula Catalana

Fantàstica tarda de primavera a Olot, on vam xerrar de l’estat de la novel·la negra a Catalunya (i una mica a Suècia), sobre crims de reals i crims de ficció, sobre l’origen mallorquí o reusenc de la pizza i la màfia o sobre el president del Barça.

Jo duia la samarreta blaugrana sota la dessuadora, que acostuma a portar sort en les xerrades pre-partit rellevant. I ahir no em va fallar.

Quan vaig mostrar-la, al final de la taula, un grup de dones va aplaudir fervorosament.

Recullo una de les cites que més gràcia em va fer de la nit, de l’Albert Villaró: “Potser ens hauríem d’anar plantejant a posar-nos rodonetes sobre les vocals dels nostres noms, com els autors nòrdics”.

I ell encara té sort, a les seves novel·les hi ha neu!