Ghost racer
Tinc un joc al mòbil. Un joc de merda. Un joc gratuït per al Nokia, de curses de cotxes.
Representa que pots córrer per tot de ciutats arreu del món. Hi ha plànols de cada ciutat, i et pots muntar un circuit a la teva mida. És mentida, perquè els circuits tenen una longitud limitada (i no gaire generosa) i la representació dels carrers és nul·la: edificis blancs, asfalt gris i verd per a la resta. A més, es condueix mentre veus el cotxe en cenital.
El tema és que no competeixes contra ningú. Contra ningú altre, almenys. Fas una primera volta i, en creuar la línea de meta, apareix el fantasma del teu cotxe. Aleshores has de córrer contra ell. Has de superar la volta que has fet abans, amb totes les derrapades en corbes tancades, amb les acceleracions a les rectes, amb aquell gir que havies descrit perfectament.
Lluites contra el fantasma de la teva volta anterior.
No és fàcil, competir contra un mateix, reconèixer-se en l’adversari, saber cada cop de volant que vas fer i, alhora, intentar fer-lo de nou com si fos la primera vegada.
Clar que, de sobte, Javier Calvo t’injecta turbo-boost al cotxe i podries seguir corrent fins al següent sistema solar:
