(via aesgui, original de El Pito Doble)
Diumenge a les nou del matí havíem de sortir cap a Milà, a participar en el festival Hispanica d’Ivrea.
Havia de ser un viatge llampec. Anar, participar en una xerrada amb altres autors italians i catalans (entre ells, la flamant guanyadora del Tercer Crims de Tinta, Teresa Solana) i tornar l’endemà per arribar a la feina a temps.
Bé, no cal que expliqui gaire què ha passat aquest cap de setmana…
Ara mateix som en un vaixell camí de Barcelona.
La revista Leggere:tutti ha organitzat un viatge per mar de Roma a Barcelona per celebrar el Sant Jordi. Com autors catalans traduïts l’any passat a l’Italià (i es veu que amb éxit), hi anem Maite Carranza, Pau Farner, Eduard Márquez i un servidor.
En realitat, escric aquests línies abans de partir. Encara no sé si em trobaré el capità Stubing o el típic homicidi de S’ha escrit un crim que haurem de resoldre amb l’ajuda d’Isaac Washington, el cambrer afro-catxondo.
Nave di libri on PhotoPeach
El dia 4, després que el Barça engaltés quatre gols al Villareal, vaig anar-me a dormir a la Residència Universitària Catòlica de Milà. El llit era auster i justet (em sobresortien els peus), i a la tele hi havia poca cosa més que la RAI. Però l’esgotament del trajecte ja exercia el seu efecte narcotitzant.
Vaig despenjar el Crist col·lega que hi havia sobre el llit i el vaig deixar cap per avall a la cadira que feia de tauleta de nit.
L’endemà, convidats per Dante Liano, vam xerrar de novel·la negra, de crims, del mal i del futbol a la Universitat, amb Eugenio Fuentes i Juan Bolea. Moderava Víctor Andresco, director de l’Instituto Cervantes a Milà. Vaig aprofitar per dibuixar-los:
Sala Pío no sé quants de la Universitat Catòlica de Milà. Día Negro, 5 de maig de 2010.
Víctor Andresco, el moderador, diu alguna cosa així “... esto sería como abrir el debate sobre la homosexualidad de Sherlock Holmes”.
Agafo el micro i m’animo. Abrámoslo. Pregunto a la gernació d’estudiants que hi ha a la sala:
-¿Cuanta gente de aquí cree que Sherlock Holmes es gay? -silenci, reblo:- Levantad la mano.
Més silenci. Però un silenci incòmode, que es pot mastegar i es queda enganxat entre els queixals.
D’acord, potser la Universitat Catòlica de Milà no l’indret més adeqüat per formular aquesta pregunta.
