Alguna vegada heu sentit l’expressió “millor del que tenia dret a ser” en referència a una obra millor del que hauria de ser tenint en compte els elements que la composen? Descriu perfectament la meva experiència lectora amb L’Any de la Plaga, represa imaginativa, metareferencial i barcelonina de La Invasió dels Ultracossos (Invasion of The Body Snatchers, la versió de Philip Kaufman protagonitzada per Donald Sutherland, inspirada al seu torn a la novela de Jack Finney. Pel·lícula de culte per excel·lència).
Les virtuts de la novel·la són nombroses: desde un control magistral, frase a frase, del ritme de la història fins a la creació de’n Victor Negro, el friki literari definitiu, l’escriptura de’n Marc Pastor dona una impresió equívoca de simplicitat i, amb una mica d’atenció, sobta la precisió de la seva prosa i l’atenció posada en reinventar el llenguatge per tal de capturar els refererents literaris, cinematogràfics, televisius i del món del còmic del seu protagonista i narrador en primera persona. Victor Negro, sarcàstic, paranoic i hipocondríac, és el seu protagonista i narrador en primera persona, és el motor de la història i un paradigma d’antiheroi vocacional. Els altres personatges no estan tan ben dibuixats, però això no és sorprenent en una història narrada en primera persona.
Tinc alguns dubtes de l’eficàcia de la novel·la per aquells lectors que no comparteixin els seus referents frikis (o, com la novel·la diria, “culturalment dispersos”). Val a dir que al meu pare li va agradar però, tot i que em va sorprendre comprovar que ell no n’és conscient, ell és “un friki de cuidado”. Atípic, però friki. Crec que aquest fort arrelament en uns referents molt particulars pot limitar l’abast de la novel·la i la seva perdurabilitat. Tot i així, és literatura d’entreteniment de molta qualitat i es mereix convertir-se en clàssic del gènere fantàstic català. Jo partia d’unes expectatives elevades i s’han vist satisfetes. Us la recomano per aquest estiu. Li poso un notable alt.
