Encuriosits, hem anat a l’Ateneu aquesta tarda assistir a la presentació del llibre de Josep Arias Velasco, accèsit del XVII Premio SGAE de Teatro.

El senyor Arias Velasco va venir com a públic a la xerrada sobre Enriqueta Martí que es va fer en ocasió de la BCNegra 09. Recordo que, cap al final, va intervenir per reivindicar el premi que la seva obra havia guanyat.

Com que m’he anat tornant una mica fetitxista col·leccionista de tot allò relacionat amb l’Enriqueta Martí, no podia deixar passar l’oportunitat d’anar a veure Constantino Romero, Teresa Vallicrosa i Mingo Ràfols cantant algunes de les peces del musical.

Que, per cert, sempre he tingut en ment a Mingo Ràfols com el Salvador Vaquer perfecte.

Com que no sóc crític musical, no opinaré gaire sobre les tres cançons que s’han interpretat. No m’han entusiasmat, però tot pot ser que vist sobre un teatre amb el vestuari, la decoració i l’ambient adecuat causin una altra impressió.

Sí he comprat el llibret i me l’he llegit d’una revolada. No sé si serviria per fer-ne un musical, perquè m’ha semblat molt i molt breu, i es limita a descriure els successos ja coneguts per tothom sobre la vampira de Barcelona, més alguna anècdota i un final alternatiu en que mor executada per garrot vil (sic). Pel meu gust, massa senzillet, sense cap atmòsfera i amb poca personalitat. Res a veure amb Sweeney Todd, com pot suggerir la temàtica i els intèrprets.

De la lectura, però, sí n’he extret alguns detalls curiosos.

El subinspector (sic) Ribot, policía científic i lector de Conan Doyle, a qui anomenen el Sherlock Holmes del Raval (pàg. 9, 17-19), és l’encarregat del cas de la desaparició de Teresina Guitart. 

Enriqueta Martí té un discret local de prostitució infantil, on opera amb el pseudònim francès de Madame Henriette (pàg. 20 i ss).

Però un bergant del Raval que parla en argot criminal català de principis de segle en coneix els seus tripijocs (pàg. 31). L’Enriqueta l’assassina per fer-lo callar (pàg. 32-34).

El comissari Millán Astray, l’únic personatge de l’obra que parla castellà, ordena al subinspector (sic, again) Ribot que s’oblidi del cas (pàg. 35, 36). Ribot ha conegut l’existència de la sospitosa i sap que figura en uns arxius secrets als quals no pot accedir. Millán Astray li proposa fins i tot que detingui algun cap de turc (pàg. 37). Més tard, de forma incomprensible, li donarà suport.

Enriqueta usa la sang del Pepitu per fer un ungüent que ven a un ricatxó tísic de la zona alta de Barcelona (pàg. 41-43).

I en un moment de la història, sense venir a tomb de res, el policia es torna un personatge omniscient que ho sap tot del present, del passat i del futur, i avança esdeveniments i interpel·la a l’espectador (pàg. 48).

En la instrucció del cas, Joan Pujaló declararà que l’Enriqueta era estèril i que se sentia fascinat i atemorit per ella alhora (pàg. 51).

Ribot és ascendit dins la policia i Enriqueta és ajusticiada. S’acaba l’obra.