Esmorzo al bar, tallat descafeïnat i croissant. El bar de sempre, on no cal demanar res perquè deu segons abans d’entrar-hi ja t’estan preparant el café.
És el 13 d’agost. El dia en què comença la invasió dels lladres de cossos segons la novel·la de Jack Finney. El dia que vaig triar per a l’inici de L’any de la plaga. El dia en què Víctor Negro i el Casu parlen de conspiracions i deliris persecutoris.
Un home amb qui no he parlat mai se m’adreça. Es veu que coneix el meu pare. Comenta el tema dels francesos que tiren la fruita dels camions espanyols per terra. Crec que m’ha vist entrar amb La Razón sota el braç (avui hi surt un article on es parla d’una novel·la inèdita meva) i que això és un codi per establir una conversa política conspiracionista a quarts de vuit del matí.
Els seus arguments són cada cop més laberíntics. Per una banda vull esmorzar, però per l’altra és curiós escoltar-lo.
-¿Te bajas películas de internet?
-Sí.
-Pues te pasaré algunos títulos y webs.
Em confecciona una llista, abans que marxem. Escrita a boli, ràpidament, sobre la llibreteta de la cambrera.
He de cercar a google les següents paraules clau:
Acratas
Zeithgeiss
Rafapes
David Icke
Chemtrails
Club Breldeberg (sic)
george Orwell 1984
Sí: el manual del conspiranoic resumit en un tres i no res. Les conec quasi totes. Després, hi afegeix les pel·lícules:
Concursante
Experimento
Vde Vendetta
Equilibrium
Ellos viven nosotros miramos
-Ellos viven… -dic, deduint que és la de Carpenter.
-Sí, es una muy antigua.
És la de Carpenter.
-Vale, las he visto todas -responc.
-Equilibrium está censurada en España. No quieren que la veamos.
-Ya.
Callo. Equilibrium es va estrenar a Estats Units el mateix cap de setmana que X-Men II. Va fracassar en taquilla i cap distribuidora espanyola la va comprar per passar-la per aquí. Qui més qui menys ja l’ha vist per internet: Christian Bale pre-Batman fent un Matrix orwellià. Està bé, té bones seqüències d’acció.
-Ya me dirás el qué.
-Sí, claro.
Feliç 13 d’agost, Dia Internacional de la Conspiranoia.
Que ningú em regali un puto eucaliptus.
I enjoyed every bit of Marc Pastor’s latest book “L’any de la plaga” (Catalan for “The year of the plague”) but didn’t quite like the book cover. Here’s my attempt to redesign it with a minimal twist.
Synopsis:
Victor Negro is a social worker who coordinates the care of senior citizens with limited resources. A few months ago his girlfriend left him and still has not gotten over it.
This August, he’s forced to stay in Barcelona where an unusual series of events will begin to divert his attention from his personal dramas. Some senior citizens under his care start behaving in a strange way; some say that their partners have changed personality, others have attempted suicide (some with success). After summer, nothing will be as it was before.
A novel that contains science fiction, horror, mystery, disasters and a beautiful love story.
You can read some English excerpts of “The year of the plague” on Scribd.com
(Source: ganyet)
El tipus de ressenyes que inflen l'ego
Entrevista al Cabaret Elèctric d'@iCatfm -
Entrevista amb l’Albert Miralles al Cabaret Elèctric. Em feia molta il·lusió anar-hi i l’he gaudit de valent. Dispersió cultural màxima, amb música d’Eels, retrats robot, literatura, stormtroopers i molt d’humor.
Alguna vegada heu sentit l’expressió “millor del que tenia dret a ser” en referència a una obra millor del que hauria de ser tenint en compte els elements que la composen? Descriu perfectament la meva experiència lectora amb L’Any de la Plaga, represa imaginativa, metareferencial i barcelonina de La Invasió dels Ultracossos (Invasion of The Body Snatchers, la versió de Philip Kaufman protagonitzada per Donald Sutherland, inspirada al seu torn a la novela de Jack Finney. Pel·lícula de culte per excel·lència).
Les virtuts de la novel·la són nombroses: desde un control magistral, frase a frase, del ritme de la història fins a la creació de’n Victor Negro, el friki literari definitiu, l’escriptura de’n Marc Pastor dona una impresió equívoca de simplicitat i, amb una mica d’atenció, sobta la precisió de la seva prosa i l’atenció posada en reinventar el llenguatge per tal de capturar els refererents literaris, cinematogràfics, televisius i del món del còmic del seu protagonista i narrador en primera persona. Victor Negro, sarcàstic, paranoic i hipocondríac, és el seu protagonista i narrador en primera persona, és el motor de la història i un paradigma d’antiheroi vocacional. Els altres personatges no estan tan ben dibuixats, però això no és sorprenent en una història narrada en primera persona.
Tinc alguns dubtes de l’eficàcia de la novel·la per aquells lectors que no comparteixin els seus referents frikis (o, com la novel·la diria, “culturalment dispersos”). Val a dir que al meu pare li va agradar però, tot i que em va sorprendre comprovar que ell no n’és conscient, ell és “un friki de cuidado”. Atípic, però friki. Crec que aquest fort arrelament en uns referents molt particulars pot limitar l’abast de la novel·la i la seva perdurabilitat. Tot i així, és literatura d’entreteniment de molta qualitat i es mereix convertir-se en clàssic del gènere fantàstic català. Jo partia d’unes expectatives elevades i s’han vist satisfetes. Us la recomano per aquest estiu. Li poso un notable alt.
Himmler cremava llibres. A veure com s’ho fa per cremar Montecristo en format digital. Andreu Corvo is back!
Vote the Doctor! http://ves.cat/aH_V (Taken with instagram)
L’any de la plaga (Taken with instagram)
(via hevist)
Ben acompanyat (Taken with Instagram at Corte Ingles Can Drago)
Doctor America! (Taken with instagram)